Si em divideixes, em multiplico!

Docent 

Mª Inmaculada Benito Nieto

Centre educatiu

INS Baix Empordà

Any de presentació a Ciència entre tots

2025

Llistat de material necessari

• 6 planàries de l'espècie Dugesia sicula.
• 3 Plaques de Petri de vidre.
• 3 trossos de cartó o paper plegat.
• 100 ml d'aigua mineral.
• Bisturí.
• Lupa binocular.
• Retolador permanent.

Com ho fem?

Agafar 3 exemplars grans de Dugesia. Posar cada una a una placa de Petri neta i amb aigua mineral (es poden posar dos exemplars per placa per si l'experiment falla en algun dels exemplars).

Fer servir la lupa binocular per poder veure bé la zona a tallar: a cada exemplar de planària se li fa un tall ben net amb el bisturí per separar-la en dos fragments: experiment 1: tall a prop del cap; experiment 2: tall al mig; experiment 3: tall a prop del final de la cua.

Posar la tapa de la placa de Petri i també el tros de cartó o paper plegat al marge de la base de la placa, per assegurar la ventilació de la placa, sense que toqui l'aigua.

Cal escriure la data de l'experiment a la tapa de cada placa, per saber quants dies passen fins que es regeneri el cos de les planàries.

Què observem?

Primerament, es pot observar com la planària tallada contrau la zona del tall i segrega una mucositat (mucus) gràcies a unes glàndules anomenades rabdites que es troben a l’epidermis de l’animal i que li permet protegir la ferida. En condicions normals, aquest moc forma una capa humida que ajuda al desplaçament de l’animal, a la respiració i també té funció defensiva per a protegir-se dels depredadors.

Els dos fragments tenen mobilitat i es pot veure que es mouen a base de contraccions i estiraments.

A mesura que passin els dies, es pot veure com les planàries van regenerant la part perduda: en el cas del cap, es regenera la cua i en el cas de la cua, es forma un cap nou.

Per saber quan ha acabat la regeneració (entre 2 i 3 setmanes), en el cas del cap es veu fàcilment, ja que hi apareixen les taques dels ocels, l'equivalent a un ull primitiu i que els permet detectar la direcció de la llum i la seva intensitat. A les planàries no els agrada la llum, en fugen, per això es diu que tenen fototactisme negatiu.

En acabar l'experiment, es comprova que de cada tros ha aparegut una nova part del cos de la planària. Aquest procés no és reproducció, sinó regeneració, ja que la planària reemplaça la part perduda o danyada. Ho fa a partir d'unes cèl·lules totipotents especials, els neoblastos, amb la capacitat d'originar qualsevol classe de cèl·lules o teixits.

En canvi, quan una planària creix molt i es divideix per fissió —formant una contracció al centre del cos que acaba separant-la en dos—, aquest fet sí que es considera reproducció asexual, pel fet que dona lloc a un nou exemplar a partir d'un individu inicial. Com a curiositat, les planàries presenten reproducció sexual ja que són hermafrodites i posen ous, i també asexual.

Paraules clau

Planàries, regeneració, reproducció asexual

Grau de dificultat

Normal

Durada de l'experiència

10 minuts la preparació dels animals i entre dues i tres setmanes per veure els resultats

La podem reproduir utilitzant materials casolans/quotidians i no perillosos?

No

Bibliografia o webs relacionades

https://francis.naukas.com/2013/07/14/francis-en-eureka-las-planarias-recuerdan-tras-regenerar-su-cabeza/