Paper artesanal i tintes naturals

Capil·laritat, Paper, Tintes

Any de presentació
Assignatura
Química
Tecnologia
Grau de dificultat
Materials casolans i no perillosos

Professor / divulgador 

Jordi Fornos Gómez

Centre educatiu

INS Montsoriu

Any de presentació a Ciència entre tots

2018

Llistat de material necessari

Pel paper ens caldrà:

  • Paper reciclat
  • Fibra de jute triturada o draps de cotó triturats
  • Trituradora de paper
  • Aigua
  • Agent encolant (AKD)
  • Agent de retenció
  • Carboximetilcel·lulosa (CMC)
  • Túrmix industrial
  • Recipients de plàstic grans
  • Premsa
  • Mantes de cotó
  • Sedassos de diferents mides amb marcs interiors
  • Fil d'estendre roba o estenedor i agulles d'estendre


Si fem servir fibres naturals, cal experimentar la proporció fibra-paper reciclat (pel iute ha de ser més baixa del 10%, a no ser que la bullim amb sosa i la neutralitzem, la qual cosa encara dificulta més la pràctica i pel cotó pot ser al voltant del 50% però cal que estigui molt ben triturat, la qual cosa és difícil d'aconseguir si no es té la maquinària adient). 
També cal evitar fer servir papers plastificats o tractats amb resines. Si volem papers poc foscos hem de reduir la quantitat de papers densament escrits o pintats.

Per les tintes ens caldrà:

  • Fruites i vegetals (flors, fulles, tijes, arrels, cendres...)
  • Sal de metall alcalinoterri
  • Hidrocoloide
  • Bareta de vidre
  • Recipients per emmagatzemar
  • Pinzells

Com ho fem?

Pel que fa al paper:

  1. Triturem el paper i el deixem en remull, amb prou aigua perquè el cobreixi, durant 2 dies.
  2. Amb el turmix triturem la mescla fins que obtenim una pasta densa i homogènia.
  3. Afegim, tot remenant amb el túrmix, les coles i els aglomerants seguint les indicacions tècniques de cada producte (IMPORTANT: les indicacions són sempre per pes sec de paper).
  4. Diluim amb més aigua aquesta mescla fins a obtenir el gramatge de paper desitjat (es van fent proves).
  5. Amb el sedàs adient agafem la pasta de paper, amb un moviment d'entrada en diagonal i un moviment de sortida en pla paral·lel respecte la superfície de l'aigua i, amb una mica d'agitació, repartim la pasta per tot el sedàs.
  6. Traiem el marquet interior i, recolzant el sedàs a sobre la manta, traboquem el paper a sobre seu. A sobre el paper hi col·loquem una altra manta i anem repetint l'operació fins a tenir uns quants papers acumulats.
  7. Col·loquem la pila de papers i mantes sota la premsa i premsem.
  8. Retirem els papers d'entre les mantes i els estenem en un lloc cobert i ventilat.

Pel que fa a les tintes:

  1. Infusionem o triturem (depenent de si són llenyoses o no), amb el mínim volum d'aigua, les diferents fruites i plantes.
  2. Hi afegim entre 0,1 i 5 parts de pes en sec d'una sal (sulfat, nitrat, fosfat) d'un metall polivalent (calci o magnesi) per ajustar a un pH bàsic (entre 7,5 i 13) i entre 20-120 parts de pes sec d'un hidrocoloïde (pectina, clara d'ou, gelatina,...).
  3. Agitem entre 10 i 40 minuts a temperatura d'entre 20 i 50 ºC (temperatura ambient).

Què observem?

Pel que fa al paper:

  • Observem un canvi de color en la pasta de paper, que serà diferent en funció del tipus de papers que fem servir, que tendeix a enfosquir-se.
  • És important fabricar-nos una mesura per tenir clares les diferents proporcions de pasta de paper-aigua i tabular-les per obtenir els diferents gramatges.
  • Els moviments per fer el paper són molt importants (als molins paperers de Capellades i Banyoles es fan cursos).

Pel que fa a les tintes:

  • Cal aconseguir una textura de tinta que permeti una aplicació en el paper poc diluïda però prou fluida.
  • Les tintes que hem provat i funcionen bé són la de remolatxa, la de cendra, la de cafè, la de calèndula, la de ginesta (flor), la d'espinacs, la de falguera, la d'òxid de ferro (III) i la d'òxid de coure (II) (tot i que és aqutest últim és desaconsellable per la seva, encara que baixa, toxicitat).

És interessant estudiar per què es fan servir els pigments de les plantes (antocianines, clorofil·les, tanins, etc.) i fruites en altres camps (prevenció de la salut, medicaments, tractaments tumorals, antioxidants, antiinflamatoris, etc.), així com el el fenomen de la capil·laritat i a on és present, més enllà de l'escriptura (cèl·lules, xampús, cremes solars, sistemes de rec, hidratació d'òrgans interns, circulació sanguínia, respiració alveolar, metabolisme de meduses, cucs de terra, eriçons, etc.).

Paraules clau

Capil·laritat, Paper, Tintes

Grau de dificultat

Difícil

Durada de l'experiència

2 dies de remull, 1 hora per fer els papers i premsar-los, 2-3 dies per assecar els papers. 2 hores per fer les tintes.

La podem reproduir utilitzant materials casolans/quotidians i no perillosos?