- Inici>
- Les experiències>
- La revista d'experiències>
- Cianotípia
Cianotípia
Cianotípia, Redox, Revelat
Professor / divulgador
Anna Recasens Simon
Centre educatiu
Institut Montsoriu
Any de presentació a Ciència entre tots
2017
Llistat de material necessari
- Ferricianur de potassi
- Citrat d’amoni i Fe (III)
- 4 gresales
- 4 pinzells
- 2 pots opacs
- 12 fulloles (mida A2)
- 12 metacrilats (mida A2)
- 12 papers d'aquarel·la (o similar, mida A2)
- 48 pinces d'estendre roba (o similar)
- 12 papers d'acetat (transparències, mida A2)
- Una capsa opaca (de cartró o fusta) o similar.
Com ho fem?
- Preparem dues dissolucions, en recipients opacs, en les següents proporcions:
CITRAT D’AMONI I Fe (III) 20%
FERRICIANUR DE POTASI 8% - Mesclem quantitats iguals dels 2 preparats sense que hi toqui la llum del Sol. La llum artificial hi pot tocar però és millor fer-ho en un lloc amb molt poca llum o fosc.
- Sense que hi toqui la llum (a dins d’una capsa opaca gran o una habitació prou fosca), amb aquesta mescla, pintem la superfície d’un paper d’aquarel•la, o una cartolina i ho deixem assecar (en la mesura del possible, és millor realitzar el procés en un lloc on no hi hagi exposició als raigs UV per tal que els resultats siguin òptims).
NOTA: no cal pintar tot el paper. Es pot experimentar fent pinzellades aleatòriament o buscant diferents formes pels revelats. - Passem les fotos a blanc i negre i després, les negativitzem. Imprimim en acetat (paper de transparències) la foto en negatiu. També es pot fer servir l’objecte en qüestió a sobre del paper.
IMPORTANT: la impressió en acetat s’ha de fer en alta qualitat o bé fer-ne dues còpies superposades. - Posem en contacte l’acetat i el paper i els exposem a la llum solar durant 2 hores (si no es disposa d’aquest temps, es pot reduir el temps a un mínim de 20 minuts però es perd qualitat de revelat). L’acetat i el paper s'han de tocar al 100%.
MUNTATGE: fullola a la base, a sobre el paper, a sobre l’acetat i a sobre un metacrilat. Es pot subjectar el muntatge amb grapes (mirant que quedin el mínim de marcades a la foto, deixant un marge, etc.). - Quan desitgem parar la reacció de revelat banyem en aigua o aigua oxigenada diluïda (3%).
A més, aquesta tècnica ofereix la possibilitat d’alterar aquest to blau i canviar-lo a colors verds i cafès utilitzant solucions diluïdes d'àcid tànnic (com són el cafè, el te verd, el vi negre i infusions de diverses fulles com l’espinac).
Què observem?
La solució que conté el ferricianur i el citrat és fotosensible. Quan l’apliquem al paper, estem transferint aquesta propietat al suport fotogràfic. El paper absorbeix la solució de ferro en funció de les zones i, a l’exposar-lo a la llum, el ferro es redueix, en major o menor mesura, i forma un precipitat consistent en una sal (hexacianoferrat de ferro) de to blavós anomenat blau de Prússia. El to del revelat depèn de l’exposició a la llum de la zona en l’origen de la fotografia. Així, en una cara, els cabells adquireixen un to blau més fosc i la cara, un de més clar.
Finalment, amb un esbandit amb aigua, s’eliminen les substàncies solubles del paper i el procés de reducció es pot parar amb un oxidant com l’aigua oxigenada (tot i que amb l’esbandit amb aigua potser ja pugui quedar aturat).
Paraules clau
Cianotípia, Redox, Revelat
Grau de dificultat
Difícil
Durada de l'experiència
1 hora
La podem reproduir utilitzant materials casolans/quotidians i no perillosos?
No